Biblioteca Municipal d’Algemesí, carrer Lluís Vives, Algemesí.
Coordenades: 39.1936, -0.4359
L’Arxiu Municipal d’Algemesí és el servei encarregat de gestionar, conservar i garantir l’accés a la documentació municipal. Més enllà de la seua funció administrativa, l’arxiu representa la memòria institucional de la ciutat i garanteix tant els drets de la ciutadania com la preservació del patrimoni documental per a les generacions futures.
Els seus orígens es remunten a la consolidació administrativa de la vila als segles XVI i XVII, quan Algemesí obté la seua independència jurisdiccional i es configura com a Vila Reial.
L’arxiu custodia documentació essencial per a entendre l’evolució política, econòmica i social del municipi. Entre els seus fons destaquen els privilegis reials de 1574 i 1608, els Manuals de Consell des de 1641, documentació vinculada a la Séquia Reial del Xúquer, padrons històrics, expedients administratius i diversos fons gràfics i personals, com el de l’arquitecte Joan Segura de Lago.
Des de 1991, l’arxiu s’ubica a l’edifici de la Biblioteca Municipal, antiga Escola Cervantes construïda en 1902. L’espai disposa d’un dipòsit documental amb armaris compactes i una àrea tècnica de treball. Paral·lelament, l’Ajuntament conservava documentació de gestió i intermèdia en plantes baixes i soterranis municipals.
El 29 d’octubre de 2024, la DANA que afectà la província de València provocà el desbordament del riu Magre. Algemesí fou un dels municipis més afectats de la Ribera Alta on l’aigua i el fang inundaren carrers, edificis públics i infraestructures bàsiques, deixant la ciutat incomunicada durant setmanes.
El soterrani on es conservava l’arxiu de gestió i intermedi quedà completament inundat i va romandre negat durant mesos, agreujant de forma crítica l’estat de conservació de la documentació. Expedients administratius, documentació econòmica, recursos humans i centenars d’expedients urbanístics quedaren exposats a humitat extrema, fang, sediments i proliferació biològica.
Els documents presentaven deformacions estructurals, adhesions entre fulls, alteracions de les tintes i presència de fongs, comprometent tant la seua conservació com la continuïtat administrativa municipal. La situació afectava directament la seguretat jurídica dels procediments i la capacitat de l’Ajuntament per a recuperar informació essencial.
Les primeres setmanes després de la catàstrofe estigueren marcades per la impossibilitat d’accedir al soterrani de l’Ajuntament. No fou fins a desembre de 2024 quan es pogué entrar a les dependències afectades i comprovar la magnitud real dels danys.
Davant la situació d’emergència, l’Associació d’Arxivers Valencians, el personal de l’Arxiu Municipal, tècnics de la Generalitat i especialistes de l’IVCR+i iniciaren les tasques d’avaluació i recuperació. Entre gener i abril de 2025 es dugueren a terme els treballs de selecció, extracció i trasllat de la documentació afectada a Fira València, convertida en centre logístic de recuperació del patrimoni documental afectat per la DANA. Allí s’iniciaren els processos d’estabilització, neteja, desinfecció i tractament tècnic sota la coordinació de l’IVCR+i i amb la col·laboració de personal tècnic, voluntariat i treballadors municipals.
Actualment, la documentació continua dipositada a Fira València després de les actuacions inicials d’estabilització, mentre l’Ajuntament estudia la reubicació definitiva de l’Arxiu Municipal en un nou edifici més segur i adaptat a les necessitats de conservació.
La DANA evidencià la vulnerabilitat dels dipòsits situats en plantes baixes i soterranis, així com la necessitat d’una transformació estructural dels serveis d’arxiu davant episodis climàtics extrems. El futur projecte contempla dipòsits documentals en plantes elevades, control climàtic, sistemes de seguretat i protecció contra incendis, espais tècnics especialitzats i àrees de consulta i difusió.
La preservació del patrimoni documental no depén únicament de conservar el paper. La digitalització i la planificació preventiva són ja elements imprescindibles per a garantir la continuïtat institucional davant situacions de catàstrofe.
L’arxiu no sols conserva documents; conserva la capacitat d’una comunitat per a entendre el seu passat, gestionar el seu present i assegurar la seua memòria col·lectiva davant qualsevol emergència futura.
