Carrer Pi i Margall, núm. 24, Massanassa.
Coordenades: 39.411597885976406, -0.39890323464388355
L’Arxiu Municipal de Massanassa és el servei responsable de gestionar i protegir la documentació de l’Ajuntament, prestant servei a una població de 10.607 habitants (2025).
Des de 2005, se situa en l’antiga Casa dels Obrers, un espai de 140 m² situat en el centre urbà. Fins a la catàstrofe de 2024, el centre custodiava més de 6.500 unitats de documentació, des d’expedients actuals fins a llibres, fotografies i plans històrics, protegits amb prestatgeries compactes i sistemes de control climàtic.
Més enllà de ser un depòsit, aquest servei és la memòria activa del municipi. La seua labor assegura que qualsevol ciutadà puga exercir el seu dret a la informació i garanteix la seguretat jurídica de tots els seus tràmits amb l’administració.
La nit del 29 d’octubre de 2024, el desbordament del barranc de Poio va canviar la història de Massanassa. L’impacte en l’Arxiu va ser crític: mentre que a l’Ajuntament l’aigua va aconseguir els 0,30 metres, en el depòsit documental va arribar als 1,60 metres, afectant el 70% de la documentació.
Després d’assegurar els serveis bàsics de la població, el rescat documental va començar tres setmanes després amb el trasllat de la documentació més important de l’ajuntament a Fira València per a ser tractada i recuperada per l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació.
Hui, 18 mesos després del sinistre, les labors de recuperació i estabilització continuen actives amb un objectiu clar: restaurar la integritat del patrimoni i la capacitat operativa del servei.
La falta d’espais va condicionar inicialment les tasques. No obstant això, des de setembre de 2025, la situació s’ha desbloquejat mitjançant tres vies: el trasllat de documents a l’antiga Biblioteca, l’execució de processos de valoració i eliminació per a optimitzar l’espai i la descripció i digitalització dels documents rescatats.
Aquest sinistre no només suposa una pèrdua material; paralitza l’administració i compromet la rendició de comptes. No obstant això, el protocol de rescat està permetent recuperar gran part de la informació essencial de l’Ajuntament i dels seus veïns.
Davant aquest escenari, la integritat institucional dependrà d’una transformació profunda. El principal repte és eliminar la vulnerabilitat de les infraestructures, no sols la de l’arxiu i, davant això, l’Ajuntament ja projecta un nou edifici on l’Arxiu Municipal se situarà en una planta elevada, garantint la seua seguretat enfront d’inundacions.
Però la seguretat física no és suficient. La digitalització massiva ha d’entendre’s com una redundància digital necessària; una salvaguarda que permeta l’accés a les dades fins i tot si el paper desapareix.
L’arxiu és l’únic servei municipal que treballa per a les generacions que encara no han nascut. Si el paper sucumbeix, l’evidència ha de sobreviure. La resiliència no és que l’edifici no s’inunde, sinó que la institució puga continuar funcionant i recordant qui és i qui són els seus veïns, fins i tot amb l’aigua a més d’un metre i mig d’altura.
