Carrer Músic Vicent Prats i Tarazona, s/n, Paiporta.
Coordenades: 39.430133, -0.418005
Carrer Fra Gabriel Ferrandis 6B. (Planta baixa + 1a-75 m2 construïts.)
Ajuntament carrer Músic Vicent Prats 3 (soterrani)
Biblioteca-Centre Cultural (soterrani, compactus)
L’Arxiu de Paiporta recull la documentació que genera la institució i és la memòria d’una població de 27.748 habitants (2025).
Des del 2018, es va habilitar un espai de 75m2 al carrer Fra Gabriel Ferrandis, al costat mateix de l’edifici de l’Ajuntament. Fins la barrancada de 2024, la documentació es custodiava en diferents espais municipals, el ja referit, el soterrani de l’Ajuntament i el soterrani de la biblioteca.
La nit del 29 d’octubre de 2024, el desbordament del barranc va canviar per sempre més la història de Paiporta. L’impacte en l’Arxiu va ser crític: al carrer Fra Gabriel Ferrandis l’aigua arribà fins l’1,80m, mentre que els soterranis de l’ajuntament i la biblioteca quedaren completament inundats d’aigua i fang. La major part de la documentació, principalment administrativa, es va perdre per sempre més.
Després d’assegurar els serveis bàsics de la població, el rescat documental va començar unes quantes setmanes més tard quan es va poder accedir als baixos per rescatar de l’ajuntament i dels compactus de la biblioteca la documentació, el 22 de desembre de 2024 es van enviar els últims documents a Fira València per a ser tractats i recuperats per l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació.
Hui, encara continuen les tasques de recuperació i estabilització, però amb la impossibilitat de recuperar íntegrament tota la documentació. Afortunadament, una part de la documentació històrica es trobava en les plantes superiors de l’Ajuntament i s’ha pogut salvar.
La destrucció va ser de tal magnitud que imposa un replantejament clar del espais i les condicions de conservació de la documentació que genera l’ajuntament. La falta d’un espai propi per a l’arxiu municipal i la manca de personal han condicionat i condicionen l’agilitat en l’adopció de mesures i el disseny a curt termini d’una estratègia arxivística amb cara i ulls. No obstant això, sembla que comença a planificar-se la construcció d’un edifici que aculla l’arxiu i que permeta crear un servei bàsic que complisca amb les funcions que se li assignen a l’arxiu municipal i que puga, ni que siga de manera modesta, intentar fer front als reptes que es plantegen ara i en el futur.
Davant aquest escenari, la integritat institucional dependrà d’una transformació profunda. El principal repte és eliminar la vulnerabilitat de les infraestructures, no sols la de l’arxiu i, per això és tan important que el nou edifici que es projecta integre les millores arquitectòniques i tècniques.
Per no només parlem d’infraestructures, la digitalització ha d’esdevindre clau en l’estratègia de futur de l’arxiu. Un bon exemple que marca el camí és l’arxiu fotogràfic del Museu de la Rajoleria de Paiporta. La tasca de formigueta d’anar recollint, descrivint i digitalitzant fotografies ha permés que molts veïns i veïnes pogueren recuperar fotografies que la barrancada s’endugué. Memòria i record, que no queda ofegada, gràcies a la tasca d’una institució pública local.
La importància de l’arxiu sovint no es valora fins que no arriba un fet tràgic com el que hem viscut en l’Horta Sud, però les institucions continuen la seua activitat després de les catàstrofes i la ciutadania té uns drets i uns deures que l’arxiu ha de garantir.
